En Patufet - Organyá
En Patufet
Hi havia una vegada, en un poble de pagès, un pare i una mare
que van tenir un fill, que no feia més de mig pam, i era tan menut
i petitet que li deien Patufet. Era molt eixerit i no parava mai quiet.
Un dia la seva mare necessitava safrà i en Patufet es va posar tan
pesat demanant d'anar-lo a comprar, que al final la mare li va
donar un dineret i li va deixar anar.
Perquè no el trepitgessin de tan petit com era, anava pel carrer
cantant una cançó tan fort com podia:
Patim, patam, patum,
homes i dones del cap dret,
patim, patam, patum,
no trepitgeu en Patufet.
El botiguer es va quedar ben parat en sentir una veueta que
cridava: vull una paperina de safrààà! Una vegada i una altra
mirava i no veia ningú a la botiga; finalment, el va descobrir sota
el dineret i li va poder vendre el safrà.
Quan la mare va haver acabat de fer l'arròs li volia portar el dinar
al pare, que estava treballant al camp, i en Patufet va tornar a
insistir que li deixés dur a ell. Així que la mare li va donar un cistell
amb el dinar i el va deixar marxar.
Vet aquí que mentre hi anava va començar a ploure a bots i a
barrals. Veient aquella tempesta tan gran, en Patufet va córrer a
aixoplugar-se sota una col. I s'hi estava tan bé que s'hi va adormir.
Al cap d'una estona, quan la tempesta ja havia passat i en Patufet
encara dormia, va passar un bou que, veient aquella col tan
esponerosa, va obrir la boca i es va empassar de cop la col,
el cistell i en Patufet.
Quan van veure que no apareixia, els seus pares el van anar a
buscar, espantats. Cridaven ben fort: Patufeeet, on eeets? I ni
rastre del menut, fins que al cap de molta estona d'insistir-hi es
va sentir una veueta llunyana que deia:
Sóc a la panxa del bou,
que no hi neva ni hi plou!
Quan el bou farà un pet,
sortirà en Patufet.
En sentir allò, els pares van començar a donar cols al bou per
a menjar, i la bèstia es va anar inflant i inflant, fins que de
sobte va fer un pet i va sortir en Patufet disparat. Tots es van
abraçar contents i va venir un gos i va trobar un gat i aquest
conte s'ha acabat.
Pilariu
Organyà, març del 2016
Parc (67)
Organyá, 2017.
Patufet
Érase una vez, en un pueblo de payés, un padre y una madre
que tuvieron un hijo, que no hacía más de medio palmo, y era tan pequeño
y pequeñito que le llamaban Patufet. Era muy vivaracho y nunca paraba quieto.
Un día su madre necesitaba azafrán y Patufet se puso tan
pesado pidiendo ir a comprarlo, que al final la madre le va
dar un dinerito y le soltó.
Para que no lo pisaran de tan pequeño como era, iba por la calle
cantando una canción tan fuerte como podía:
Patim, patam, patum,
hombres y mujeres del jefe derecho,
sufrimos, patam, patum,
no pise en Patufet.
El tendero se quedó bien parado al oír una vocecita que
gritaba: ¡quiero una papelina de azafrán! Una y otra vez
miraba y no veía a nadie en la tienda; finalmente, lo descubrió bajo
el dinerito y pudo venderle el azafrán.
Cuando mamá hubo terminado de hacer el arroz quería traerle el almuerzo
a papá, que estaba trabajando en el campo, y Patufet volvió a
insistir en que le dejara llevar a él. Así que la madre le dio una cesta
con el almuerzo y lo dejó marchar.
He aquí que mientras iba empezó a llover en botes y en
barrales. Viendo aquella tormenta tan grande, Patufet corrió a
guarecerse bajo una col. Y estaba tan bien que se durmió.
Al cabo de un rato, cuando la tormenta ya había pasado y Patufet
todavía dormía, pasó un buey que, viendo aquella col tan
esponerosa, abrió la boca y se tragó de golpe la col,
la cesta y Patufet.
Cuando vieron que no aparecía, sus padres le fueron a
buscar, asustados. Llamaban fuerte: Patufeeet, ¿dónde eeets? Y ni
rastro del pequeño, hasta que al cabo de mucho rato de insistir se
oyó una vocecita lejana que decía:
Estoy en la barriga del buey,
¡que no nieva ni llueve!
Cuando el toro hará un pedo,
saldrá en Patufet.
Al oír aquello, los padres empezaron a dar coles al toro para
a comer, y la bestia se fue hinchando e hinchando, hasta que de
pronto dio un pedo y salió Patufet disparado. Todos se van
abrazar contentos y vino un perro y encontró un gato y éste
cuento ha terminado.
Pilariu
Organyà, marzo de 2016
Parque (67)


Comentarios
Publicar un comentario